SPECULUM
Els miralls sempre han exercit una gran atracció i un cert misteri. Reflecteixen una imatge a la inversa i creen una realitat il·lusòria, de vegades màgica i d’altres multiplicadora d’espais. Com a superfícies polides que ens retornen tot el que es col·loca al seu davant, ens rebel·len aparences dobles i enigmàtiques d’idèntiques semblances. Els marcs que els acompanyen juguen bàsicament una funció estètica que, com si els aïllés, els fes sobresortir tot delimitant-los. Habitualment s’escullen per aconseguir una aparença agradable i ressaltar el valor del mirall.
Tanmateix originàriament alguns d’aquests marcs envoltaven fotografies de família que amb el pas del temps van anar essent reemplaçats per retornar una nova imatge.
Així, aquests miralls emmarcats que s’exposen a la Galeria Fernando Pinós són diversos i variats, tant pel que fa al material emprat com per les formes.
És un encert mostrar-los tots junts, en una galeria on destaquen models de formes sinuoses, un exemplar de sobretaula esculturat amb una dona, el de pirogravats del taller Busquets, un altre amb daurats de la Casa Esteva, els que contenen aplicacions de làmpades-flor o els que vénen acompanyats de motius vegetals tallats, així com els que destaquen per la finor en les incrustacions de botons de nacre i marqueteria.
Un conjunt d’artefactes singulars que responen als gustos eclèctics del segle XIX i dels primers anys del segle XX.
Teresa-M Sala.
Maig 2008
