MOBLES AMB VITRALLS ARTÍSTICS
Una superfície travessada per la llum amb la superposició de colors variats produeix uns efectes agradables a la vista. I una de les maneres de conferir color o transparència als interiors dels edificis és mitjançant l’aplicació de vidres polícroms, els quals esdevenen escales harmòniques combinades. La tècnica del vitrall ve d’antic, encara que quan es parla de vidres aplicats a l’arquitectura tothom s’imagina les catedrals gòtiques amb grans finestrals diàfans. Al llarg del segle XIX, amb la reposició dels estils històrics, es recuperen tècniques i es multipliquen les aplicacions. A Catalunya, tant en els edificis públics com privats en tenim mostres de diferents tallers que es van dedicar a realitzar vitralls com el d’Antoni Rigalt, Antoni Bordalba, Joan Espinagosa, Jeroni Granell, els Maumejean, etc. D’aquests obradors sortiren obres d’una qualitat excel.lent: vidres pintats i decorats a mà, treballats a l’àcid o emplomats són característics d’aquell moment. Les indústries artístiques tenen en les tribunes de les cases de l’Eixample un mostrari ampli dels llenguatges decoratius emprats. Aquest dispositiu espacial és alhora un nexe de l’interior amb l’exterior (o el que podríem dir de l’exterior interioritzat, de vegades reproduint un paisatge artificial).
Pel que fa a l’aplicació del vidre als mobles, donat que es tracten de petites arquitectures, ens adonem com, bàsicament, el vidre emplomat es generalitza sobretot en les portes dels armaris, dels buffets, dels trinxants, dels rellotges de paret, de paravents, etc. Però, per sobre de tot, en tot tipus d’aparells d’il.luminació, ja que són els artefactes més adients per a la utilització de les possibilitats que ofereix el vitrall en la creació de jocs de colors que s’irradien en un espai. Les làmpades van ser i continuen essent receptacle de llum i també focus que centra mirades. Evidentment un vitrall no es pot percebre mai si no és amb el joc de llums, com energia lumínica que emergeix i alhora es filtra.
L’exposició que Fernando Pinós acaba d’obrir al públic presenta com a punt d’encontre algunes peces de mobiliari que tenen en comú la utilització dels vidres de colors, en unes formes, estils i moments molt variats. Els emplomats es combinen amb la metallisteria i amb les fustes de forma harmònica. I el que destaca és com s’han escollit els colors per a la composició, que és el gran repte del projectista que encarrega als obradors de vidre aquelles parts de color transparent.
Teresa-M. Sala
