-
Exposició – DE PROA A POPA – Veleros y marinas del s. XIX
-
Ines Valls Fortuny – Sentir
-
Exposició – Llorenç Brunet i Torroll: cronista a Catalunya entre finals del segle XIX i principis del XX
-
Carlos Casadesús
Gràcies a la família Arnau, he pogut fer aquest projecte, m’han obert les portes de la seva casa durant 2 anys.Després d’aquest temps visitant el row i vivint l’ambient d’aquest festival, pinto aquests quadres d’una gent fabulosa que simplement vene a passar-s’ho bé, a trencar la rutina, a ser part de la tribu de la…
-
Benjamín Palencia
Obres sobre paper a la Galería Pinós L’obra sobre paper de Benjamín Palencia (Barrax, Albacete 1894-Madrid 1980), menys coneguda que la seva obra sobre llenç, té un recorregut propi, independent, de gran interès per si mateix. La llarga vida productiva de l’artista (els seus primers dibuixos són datats de 1912 i els últims de 1979)…
-
Josep Nosàs
Aquesta exposició en el centenari del naixement de Josep Nosàs no és “la exposició”, sinó una de les variades exposicions que es podrien fer sobre la seva obra. És un esdeveniment per recordar un artista que va iniciar la seva trajectòria en uns anys difícils, després del gran desgavell nacional, i que arribats en aquest…
-
Llorenç Brunet – La Gran Guerra (1914 – 1918)
Llorenç Brunet i Forroll (Badalona, 14 de setembre 1873- Barcelona, 12 d’octubre 1939) Dibuixant, caricaturista, il·lustrador i aquarel·lista, Brunet es va formar a l’escola de la Llotja, on va tenir per mestres artistes de la tala d’Antoni Caba, Claudio Lorenzale o Eusebi Planas. A causa del seu talent pel dibuix va aconseguir…
-
Pau Sabaté – La modernidad inolvidable
Pau Sabaté Jaumà (Reus, Baix Camp, 1872 – Barcelona, 1954) va demostrar des de petit inclinació pel dibuix, per la qual cosa inicia els seus estudis a l’Acadèmia Fortuny de Reus, que en aquell moment estava dirigida per Ramon Casals i Vernis. Com tot artista que es fes en aquella època, es va traslladar a…
-
Velers del segle XIX
JOSEP PINEDA GUERRA Marí, navilier i pintor marinista, nascut a Alacant el 31 d’agost de 1837 i mort a Barcelona el 12 gener 1907. Va navegar molt jove fins a 1863 en què va contreure matrimoni amb Ana Romero Martínez. Al 1872 es va traslladar a viure a Barcelona on es va especialitzar en…
-
Ricard Opisso Sala
Ricard Opisso va néixer en una família de clara tradició artística. Va ser pràcticament autodidacta perquè va aprendre a dibuixar ell sol, independentment que fos descendent d’un dels directors de l’Escola de Belles arts, Pere Pau Muntaña, i que fos nebot del pintor Emilio Sala. El seu pare, veient que el seu fill tenia un…
-
Joan Claret i Corominas
( 1929 – 1914) Joan Claret i Corominas (Barcelona, 1929–2014), va ser, en paraules del crític Alexandre Cirici, «un pintor constructivista pur, un heroic resistent vers l’informalisme». Encara que va realitzar alguns cursos d’arquitectura, finalment va llicenciar-se en Filosofia i Lletres, l’any 1957, per la Universitat Autònoma de Barcelona i va perfeccionar aquests estudis a…
-
Joaquim Martra Ballbé
Joaquim Martra Ballbé, dibuixant, aquarel·lista i gravador, desenvolupa la seva trajectòria fonamental com a cartellista des dels anys trenta fins als quaranta, deixant-nos nombrosos exemples de com el sector de la publicitat ha evolucionat al llarg del segle XX. A diferència d’altres artistes dedicats al camp del cartellisme, Martra va destacar per la qualitat del…
-
Apa – Feliu Elias
Feliu Elias i Bracons (Barcelona, 1878 – 1948)
-
José Miguel Serrano
LA FRAGÀNCIA INTEL·LEGIBLE DE L’EFIMERIA La fina intuïció de Fernando Pinós, fill, ens torna a sorprendre, com va passar amb l’exposició de Manuel Sagnier l’any 1999 -per a molts desconeguts-, amb una gran mostra d’un altre pintor que va gaudir d’un gran prestigi entre els anys trenta i seixanta del passat recent. segle: José Miguel…
-
Lluís Roca Sastre
Ens trobem davant d’una exposició que ens mostra una bona part dels quadres del pintro Lluís Roca-Sastre. Val a dir que en Lluís sempre va portar l’afecció -que no la vocació- de la pintura dintre seu. Afecció que no va poder fer realitat, primer, per les oposicions a notaria, una llarga, dura, però fructífera experiència;…
-
Manuel Sagnier
MANUEL SAGNIER I EL VITALISME DEL PAISATGE Manuel Sagnier, nascut a Barcelona al 1891, fill de l’il·lustre arquitecte Enric Sagnier, és un pintor que, per la seva finor , mereix un millor coneixement i una més alta valoració, tenint en compte la qualitat tècnica i el lirisme amb que tracta el paisatge. Entroncat amb la…
-
Francesc Puig Xesc
RECOLLIDA PER LA GUAVA I PER VIDAL I VENTOSA La guaiaba com a arbre i la guaiaba com a fruit són productes típics de l’Amèrica tropical i, tot i que ara tenen una certa situació com a postres a les taules barcelonines, no tenen cap relació amb el taller d’EI Guaiaba que a principis d’aquest…
-
R Pomel
La pintora catalana Montserrat Pomel, que va estudiar Belles Arts a l’Escola de Sant Jordi de Barcelona, ha dedicat els últims anys a la plasmació de Natures Mortes de fruites que entronquen amb l’estètica barroca del nostre Segle d’Or, fonamentalment Francisco Zurbarán, amb qui comparteix el gust per les textures i la magnífica forma de…
-
Miquel Paton
Cada artista vol crear la seva pròpia forma d’expressió, el seu llenguatge particular dins del complex món de l’art. No és un procés fàcil, al contrari, la tasca és feixuga. Malgrat això, el camí està obert a aquells que treballen amb dedicació i esforç. Aquest camí el recorre el creador de la tortuga Miquel Paton…
-
Joaquin Asensio
JOAQUÍN ASENSIO MARINÉ: LA VERSÀTIL REALITAT Joaquín Asensio Mariné (Barcelona, 1890-1961) va ser un pintor que es va especialitzar en paisatges, figures i bodegons de marcat realisme, que va portar a terme un grapat d’exposicions personals i col·lectives en diferents llocs d’Espanya i Iberoamèrica amb indubtable èxit. L’artista va ser autodidacta i va omplir de…
-
Omar Abud
Miguel Àngel va dir que per ser un bon escultor el més important era ser un bon dibuixant. La vitalitat del dibuix d’Omar Abud expressa passió i coratge i em recorda molt a la recerca de la perfecció dels artistes del Renaixement. L’audàcia d’Omar és la d’innovar sense compromisos moderns, amagats darrera d’innumerable tècniques; és…
