Aquesta exposició en el centenari del naixement de Josep Nosàs no és “la exposició”, sinó una de les variades exposicions que es podrien fer sobre la seva obra. És un esdeveniment per recordar un artista que va iniciar la seva trajectòria en uns anys difícils, després del gran desgavell nacional, i que arribats en aquest punt, 2019, creiem que és de justícia fer-la.
Es tracta també de contribuir a restablir la memòria col·lectiva d’aquest país en l’àmbit concret de la plàstica, i de mostrar a les noves generacions els artistes que els han precedit i que encara no estan garbellats pel temps i la història.
Observareu que es tracta només d’una mostra de pintures. Nosàs va ser també, o abans de pintor, un gran dibuixant. Deixem per a una pròxima ocasió la vessant del dibuix que es mereix un altre capítol.
Les obres presentades pertanyen a sèries i anys concrets, de la dècada dels 90 fins a la fi. Algunes van figurar a l’exposició de la Sala Gaspar el 1995, com les de les sèries “Volums” i “Laberíntic”, i moltes de la resta a l’exposició-homenatge al Centre de Lectura de Reus el desembre del 2006. Entre aquestes darreres hi ha obres de sèries curtes que Nosàs va iniciar
els últims anys de la seva vida com “Fòssil”, “Imprevist”, “Disbarat”, “Ombres”, i d’altres, pertanyents a sèries encetades feia anys com “Oníric”, “Díptic” o “Foc”.
Un parell de pintures ens diuen alguna cosa sobre els moments que vivia l’artista els seus últims anys: “El Somni” (2003) i “La Nit” (2004); l’octubre d’aquell any va morir la seva esposa, Maria Àngels Carrasco, primera admiradora de la seva obra, la qual va promoure i defensar de forma entusiasta; sense ella Nosàs no hagués arribat mai a pintar tot el que va pintar.
Esperem que l’exposició serveixi per recordar la figura de Nosàs als qui el van conèixer i per
iniciar als professionals i amateurs que no van coincidir amb ell o la seva obra.
Volem agrair a Fernando Pinós Galeria d’Art l’interès que té per l’obra de Nosàs i la seva col·laboració en el muntatge de l’exposició.
Josep Nosàs Carrasco. Barcelona, octubre del 2019.
