Ens trobem davant d’una exposició que ens mostra una bona part dels quadres del pintro Lluís Roca-Sastre. Val a dir que en Lluís sempre va portar l’afecció -que no la vocació- de la pintura dintre seu. Afecció que no va poder fer realitat, primer, per les oposicions a notaria, una llarga, dura, però fructífera experiència; després, per l’estada a diverses poblacions com a notari, fins ue es va instal.lar a la Pedrera i, allí, potser l’esperit gaudinià va tornar a fer de les seves.
Sempre dibuixava o pintava de memòria. Eren els bons records el seu material d’inspiració. I hi posava tota la tendresa, algun cop amb una esgarrapada d’ironia, d’aquell sentit de l’humor que tant ens agradava a tots. Com quan viatjava amb el nostre germà en Pep i les respectives famílies i portava una mena de diari on, en comptes de lletres, deixava que fossin els seus dibuixos els que ho expliquessin. Podríem dir que en Lluís va ser, fins i tot, notari amb el llapis i els pinzells, i ens va deixar unamolt particular “fe notarial” de la seva vida.
Alt i gegantí, llagardaix de terra endins, segur que en aquest moment seria un home feliç.
Elvira Roca-Sastre