Inventiva, gust i enginy professional
Teresa-M. Sala i Garcia (GRACMON-Universitat de Barcelona)
Amb el moviment de revitalització de les arts i els oficis es va generar la voluntat de fusionar art i artesanat en els objectes de la vida quotidiana. Amb formes originals i nous repertoris ornamentals inspirats en la natura, la majoria dels artífexs, que es van anar professionalitzant com a decoradors, volien embellir qualsevol tipus d’objecte o espai amb una estètica fluïda, poètica i sensual.
A la galeria Fernando Pinós es presenta de nou una selecció de peces escollides de Gaspar Homar i Mesquida (Buñola, Mallorca, 1870-Barcelona, 1953). La trajectòria professional i les obres realitzades per aquest ebenista-decorador són un dels millors exemples del foment de les arts decoratives de l’època del Modernisme.
Mobles, làmpades i decoració
Homar s’anunciava al tombant de segle com a productor de mobiliari, especialitzat en aparells d’il·luminació i decoració en general, dirigint-se a una clientela benestant que admirava les seves creacions.
Una de les especialitats que el van caracteritzar va ser l’ús de la marqueteria artísticacom a recobriment decoratiu, que tant s’aplicava al cos d’un moble, un plafó o a qualsevol superfície de fusta. En l’ofici artesà de mestre embotidor o marqueter destacaven els Sagarra, col·laborador habitual d’Homar en les execucions que es realitzaven a partir dels dibuixos encarregats a artistes com Josep Pey o Sebastià Junyent.
La premsa de l’època ja destacava aquests “treballs de marqueteria del senyor Homar (…) en els que s’acoplen diversitat de fustes per a lograr els tons apropiats, sense tenir que fer us de les tintures, son de difícil execució material, representant una sèrie llarguíssima d’estudis i un carinyós afany en cercar fustes desconegudes, per lo raríssimes, per a lograr un propòsit preconcebut. Les de magnòlia, doradillo, ébano, magnòlia verda, palo-rosa y d’altres que ni’ls noms se recordan, en perfecta combinació, forman un conjunt armònich de gran interés en los plafons; les carns de les figures son de relleu, y campejant demunt del resto de la obra qu’es un sol pla, donant tot plegat una impressió artística original mol ferma”[1]. Així, veiem com es distingeixen els mosaics de fustes com la caoba, el roure, el sicòmor o el freixe, amb incrustacions de metall o tècniques vítries.
Els motius florals i vegetals revesteixen sostres, parets o terres i els trobem també als mobles, combinats amb escenes de jardins poblats per dames i donzells, amb danses sinuoses o altres iconografies d’un simbolisme de caire catalanista relacionades amb Sant Jordi i la Verge de Montserrat.
Un rellotge de paret
L’esfera i el pèndol decorats a l’estil Art Nouveau, amb motius florals, són la manera peculiar de decorar aquest rellotge, que a la carcassa o coberta frontal es corona amb una cresteria de marqueteria amb roses que agafa relleu en talla, tot propiciant una composició de conjunt molt harmònica.
Mobles per seure (sillons, sillonets, bancs, sofàs)
Els seients projectats per Homar tenen sempre un acusat sentit de confortabilitat i una presència elegant. El protagonisme d’una flor com la rosa el trobem a la talla com també estilitzada en composicions de marqueteria. Precisament és en els detalls on es troba el gust esvelt i delicat dels mobles d’Homar, tal com bé podem apreciar a les parelles de sillons exposades. També, un dels models més exitosos del seu repertori van ser els sofàs o bancs amb espatllers decorats amb marqueteries de dones-músics, que es combinen amb les flors tallades, tot creant un ritme seqüencial. Els atributs d’instruments com la pandereta o la lira caracteritzen aquestes dones intèrprets, que, en certa manera, produeixen un efecte sonor i sovint s’independitzen a les cadires on apareixen amb altres instruments. Són belles dames de ressonàncies pre-rafaelites que entonen una evocadora simfonia.
Tauletes auxiliars de saló
La gran proliferació de mobiliari que trobem a les estances dels habitatges benestants permet al decorador crear una gran varietat de tauletes que acompanyen els seients, com a complement de l’agençament interior. D’aquesta forma, els ornaments de talla i marqueteria embelleixen les parts i singularitzen els conjunts.
Aparells d’il·luminació
A la revista Vell i Nou s’explicita que “les formes que ell ha projectat i executat han sigut sempre les més originals i belles de la ciutat: ha arribat àdhuc a competir amb els models més perfectes introduïts per l’estranger. En el dibuix i execució de llànties, llums, aranyes, canelobres, llanternes, fanals i tota llei d’aparells d’il·luminació, en G. Homar ha realitzat coses definitives, ha trobat formes de unes tals elegància i solta que ja es poden donar com perfectes i perdurables, resistents al temps, a les modes i a tota contingència venidora.”[2]
La simplicitat i la sumptuositat discreta dels models és elogiada, en aquell moment ja allunyat del Modernisme, per la seva bellesa i perfecció tècnica. Punts de llum per a la paret o penjant del sostre que destaquen pels motius de la flora i la fauna emprats, talment joiells com la de la libèl·lula.
Mobles de rebedor
El dispositiu de rebuda en una casa es va convertir en l’entrada on els mobles amb funció de penjador, paraigüer o bastoner van esdevenir els protagonistes. Una peça d’una gran originalitat, amb un treball acurat de la talla en caoba, el coure repussat i cisellat, amb mosaic, sobresurt pels penjadors en forma de personatges orientals, amb un to molt exòtic.
El secreter o arquilla de saló
Com el seu nom indica, un secreter és un moble amb calaixos, prestatges petits i amagatalls per a guardar objectes valuosos o secrets. Es tracta d’un model singular del repertori de mobles que Homar realitzaria entre 1900-1904, amb petites variacions de forma i alguns canvis decoratius.
Als projectes que es conserven al Gabinet de dibuixos i gravats del MNAC, podem veure com aquesta tipologia d’armari-escriptori amb plafó de marqueteria, Homar la dibuixa a llapis plom i aquarel·la sobre paper. En la seva realització combina fustes variades dames intèrprets amb els seus instruments musicals (una pandereta i una lira), que entren en consonància amb la donzella que està agafant un lliri del plafó central. Sens dubte, són unes belles i simbòliques marqueteries.
Un musiquer
El musiquer és el nom que rep un moble pensat i construït per guardar-hi papers de música. Amb una forma al servei de la funció, les portes amb talla de roses com si fossin gerros, Homar li confereix un estil de línia secessionista vienesa.
Una arquemisa
El joc de les arrels de la fusta d’olivera com a fons dels metalls aplicats ressalten al frontis de l’arqueta, mentre a la marqueteria dels plafons laterals s’estilitzen motius vegetals polícroms. Descansa sobre un cos amb talla i marqueteria amb motius clàssics.
Mobles de menjador: buffets
D’entre el conjunt de mobiliari que podem trobar als menjadors destaquen els aparadors. El tractament ornamental de les diferents parts que composen aquesta tipologia, l’ús de les marqueteries i les aplicacions metàl·liques els confereixen un determinat caràcter artístic. Els motius decoratius de la dansa de les fades o les flors de crisantemes estilitzades es conjuguen amb les betes i el color de les fustes. Un veritable virtuosisme i un plaer per als ulls.
ALGUNS REFERENTS BIBLIOGRÀFICS
SALA, T.M. “El mobiliari dels interiors de l’època del modernisme” a El moble català, Barcelona, Electa, 1994. pp. 112-124.
Gaspar Homar. Moblista i dissenyador del Modernisme. Catàleg d’exposició. MNAC, 1998.
SALA, T.M. Gaspar Homar i Mesquida. Barcelona, Galeria d’Art Fernando Pinós, 2003.
SALA, T.M. “Ars lignaria: fusteria artística, ebenisteria i decoració a l’època del modernisme” a El Modernisme, Barcelona, Isard, 2003.
SOLER, P. La marqueteria artística. El taller J. Sagarra. Barcelona (1940-1965), tesi doctoral dirigida per Teresa-M. Sala, Universitat de Barcelona, 2012.
Gaspar Homar. Decorador, moblista, col·leccionista. Dossier AEM, núm. 3, desembre 2022.
[1] Pujol y Brull, J. “Marqueteria. Plafons decoratius”, Ilustració Catalana, Any I, núm. 3, 1903, pp. 43-44.
[2] “Un gran artífex”. Vell i Nou, Any IV, núm. 69, Barcelona, 15 de juny de 1918, p. 235.