A partir de la segona meitat del segle XIX, la domesticitat, la intimitat, el comfort, el concepte de llar i de família havien esdevingut, literalment, conquestes de l’Era Burgesa. Com que el domini de la privacitat per excel.lència és la casa, es consagren uns espais per a la intimitat i uns altres per a les relacions socials (ja sigui de negocis o de plaer), on es denota el nou viure que la riquesa els proporciona. Així, el tipus de mobiliari i decoració s’anirà adaptant paulatinament als usos, costums i gustos de la societat.
A finals del segle, el moviment per l’Art Nouveau es va manifestar arreu d’Europa per una remarcable necessitat de disseny global. Descobrir tots els racons de la vida quotidiana i decorar qualsevol objecte susceptible d’esdevenir art. I per tal d’assolir aquest ideal d’art total va ésser decisiva l’aparició d’un nou professional, el decorador, que no només es faria càrrec del disseny d’uns mobles concrets sinó també de l’espai sencer i dels seus complements. També l’èxit i la capacitat d’acció del Modernisme en les arts decoratives va dependre, en gran mesura, de la predisposició d’un públic receptiu, de l’existència d’una clientela avesada a encarregar nous dissenys a la moda.
Joan Busquets i Jané, projectista-decorador
Des de 1840, els germans Busquets tenien la botiga-taller al carrer de la Ciutat núm. 9, cantonada amb Bellafila. D’aquesta nissaga d’artesans provenia Joan Busquets i Jané, el qual, a més de l’aprenentatge pràctic del taller va rebre formació acadèmica a l’Escola d’Arts i Oficis de Llotja. El curs 1895-96 va aconseguir una borsa d’estudis de viatge per visitar els museus d’Espanya, obtinguda per la presentació d’un projecte de gran armari-llibreria d’estil renaixement, essent un clar exponent dels ensenyaments rebuts pel seu professor de dibuix, General Guitart i Lostaló. A partir de llavors, Joan Busquets i Jané anirà prenent protagonisme com a projectista dels nous models que es produiran a la Casa Busquets.
Nous models, nous clients en el marc eclèctic de l’habitatge de l’època del Modernisme
El moviment per l’Art Nouveau es desplegà durant la dècada dels noranta, arribant al seu punt més àlgid a l’Exposició Universal de París de 1900, on van confluir les diferents tendències i actituds. El primer projecte “modernista” dibuixat per J.Busquets data del mes de juliol de 1898. Segons la documentació dels llibres de taller, el juny de 1899, la senyora Josefina Bringas va encarregar diversos mobles “modernistes” (una chaise-longue, un lligador, un armari-lavabo, algunes cadires, etc.), de formes curvilínies óssies i amb unes petges acabades en un característic plegament. Fins a 1911, malgrat la proliferació d’originals formes Art Nouveau, tal com és habitual en la producció d’altres tallers, com per exemple el de Louis Majorèlle a Nancy, també es van anar realitzant força comandes importants de mobiliari d’estil neoLluís XV, neorenaixement i neogòtic, la qual cosa ens demostra els gustos eclèctics imperants a l’època. Diferents estils per a diferents funcions. Perquè, per exemple, l’anomenat “estil gòtic modernitzat” tenia molts adeptes i es considerava indicat sobretot per a l’amoblament de despatxos, ja que conferia una imatge sòbria i seriosa. Fernando Pinós n’exposa un d’aquestes característiques, similar al que es va construir el 1902 per a l’advocat Josep Roig i Bergadà, descrit i lloat per la seva sumptuositat pel Diari de Barcelona, del qual el crític en destacava la metallisteria aplicada, d’acer oxidat. En canvi, per al salons i les sales la clientela preferia l’estil neoLluís XV, ja que era més indicat per la seva sumptuositat. Així com, per als menjadors semblava més adequat el neorenaixement o bé un “modernisme” amb ornaments de talla o pirogravat ( amb motius vegetals o animals, com eren les fulles de castanyer, els gira-sols, els paons reials, els galls, etc.).
A més a més del disseny cal remarcar l’elevada qualitat d’execució dels mobles dels tallers Busquets. Bones fustes i un treball acurat, de vegades fins i tot virtuosístic, fruit de la col.laboració d’artesans anònims i de l’amor a la feina ben feta.
