LLORENÇ BRUNET, l’art de la crònica il·lustrada
La trajectòria de l’artista Llorenç Brunet, fill de Badalona, va unida indissolublement a l’art del dibuix i de la il·lustració. La seva formació a la Llotja li va atorgar la qualitat artística de la qual gaudien els artistes de finals del segle XIX, i el seu aprenentatge i producció dins d’un moviment estilístic tan complet com complex com va ser el modernisme, va perfilar les seves dots com a cronista d’una època. Els seus avatars personals i familiars amb el món de la societat i de la política del moment li van fer guanyar no pocs disgustos amb els seus contemporanis al poder, i va fer amistat per on va viatjar gràcies al seu enginy, el seu humor i la seva agudesa psicològica.
Molts dels grans noms de la pintura i de l’art de finals del segle XIX i principis del XX han estat relacionats amb la il·lustració. I no és casual que el modernisme elevés en un moment molt apropiat aquesta disciplina a la categoria d’art. Sorgeix, llavors, l’ofici d’il·lustrador, i aquesta voluntat de renovació va capacitar a tota una generació per a ser testimonis creatius singulars d’una realitat canviant com la que es va viure en aquestes dècades.
Una senzilla ullada a les seves obres ens revela la gran capacitat de Brunet pel dibuix, sobretot pel gènere de la caricatura, però el seu afany per desgranar la realitat que l’envoltava va anar més enllà en les últimes dècades de la seva producció artística. La proliferació i productivitat de la qual van gaudir els mitjans il·lustrats i les revistes publicitàries al voltant de tot Europa i els Estats Units van afavorir la dedicació de Brunet a la crònica dibuixística contemporània. Els esdeveniments històrics es succeïen un darrere l’altre en aquests furibunds anys de canvis socials, de conflictes i de modernitats encadenades a una gran frustració vital. No és d’estranyar, arran d’aquesta atmosfera general, que els esdeveniments més dramàtics de la història occidental, com van ser la I Guerra Mundial i la Guerra Civil espanyola, deixessin una profunda empremta en l’artista.
Brunet va dedicar la seva perfilada tècnica dibuixística a deixar constància dels fets que s’anaven concatenant al llarg del conflicte bèl·lic, des dels moments crucials de la batalla, als moments de repòs, d’espera, les campanyes de la Creu Roja, i donava testimoni dels viatges que realitzava. Tres anys abans que esclatés la Gran Guerra, el 1911, va viatjar per l’estranger, sobretot per Alemanya, pensionat per l’Estat, la qual cosa li va permetre consolidar la seva amistat amb el poble alemany, que ja coneixia arran dels seus nombrosos viatges de joventut. Va ser precisament aquí quan desenvoluparia i perfeccionaria la seva tècnica, descobrint l’interessant món dels ex-libris. D’aquesta germanofilia, a més, sorgiran unes cròniques bèl·liques -in situ i a l’estudi- un cop esclatat el conflicte, i tant els seus dibuixos com les seves aquarel·les van ser molt cotitzats al territori germànic. Va publicar, així mateix, quaderns de dibuixos com Las ciudades de la guerra, il·lustrat amb els seus treballs en els anys de la guerra (1914-1918).
En aquesta època funda el seu estudi pictòric amb intencions museístiques, el Cau Brunet, donada la seva gran afició al món del col·leccionisme i les antiguitats, afermant la seva posició artística. Les obres de Brunet, que en la seva joventut va ser un gran coneixedor dels secrets polítics de la seva època, evolucionen al llarg del primer terç del segle XX cap a un realisme testimonial de gran qualitat. I això no només es va deure a la seva trajectòria i a la seva aclamada fama com a il·lustrador, sinó sobretot al seu gran coneixement del territori, del paisatge i els costums, aficionat com era a l’excursionisme i viatger inquiet per vocació. Anys més tard, poc abans de morir, tornaria a la càrrega dibuixística en esclatar la guerra espanyola, de la qual va ser de nou cronista i il·lustrador. És una època, però, carregada de grans tensions personals. Els canvis psicològics d’uns anys en què va patir una gran angoixa vital, que van suposar per a l’artista diverses dificultats de les que li costaria recuperar-se fins esdevenir la seva mort en 1939.
Després de la seva mort, Brunet va caure en l’oblit, però vam recuperar part de tota aquesta trajectòria personal i artística, en les seves obres i en les revistes de l’època, poblades per les seves il·lustracions. Signava com L. Bru-net; combinava la seva activitat amb nombroses exposicions que realitzada sobretot a Barcelona; viatjava per tot Europa com a testimoni històric de primera fila. I conservava nombrosos quaderns de retalls en els quals recopilava, amb gran dedicació, tota la seva vida artística amb la intenció de ser recordat com a fill de la seva època.
DIBUIXOS DE GUERRA
La prolífera trajectòria de Brunet ens ha deixat una quantitat gens menyspreable de testimonis de l’etapa més bel·licista de principis del segle XX, una etapa d’experimentació que va servir d’assaig pels successos més dramàtics de la nostra història recent. El seu estil artístic i tècnic evoluciona al mateix temps que evolucionen les tàctiques i l’entorn del propi conflicte segons es tracti de la I Guerra Mundial o la Guerra Civil espanyola, dues de les fites històriques en les què Brunet va ser testimoni de primera línia. El seu coneixement del territori europeu, sobretot del territori alemany, va facilitar la seva presència en el terreny quan, el 1914, va esclatar una guerra que causaria una profunda empremta en la societat europea. Els dibuixos que d’aquesta època van néixer de les seves mans tenen encara una forta influència de la seva dedicació al dibuix caricaturesc, el que es desprèn, en una ràpida observació, del traç intuïtiu, gruixut i audaç de les seves composicions. Els soldats i l’armament s’uneixen en una simbiosi irònica sobre la guerra, bé a la mirada embogida d’alguns personatges, bé en picades d’ullet determinats, com algunes calaveres dibuixades sobre els uniformes.
Aquestes sèries tenen com a punt d’unió la captació d’algun moment crucial en el camp de batalla, una congelació dibuixística de l’acció bèl·lica, com si d’una càmera fotogràfica es tractés, dels successos dramàtics i de les seves conseqüències. En unes ocasions Brunet ens ofereix retrats a primera línia de batalla, on la cavalleria alemanya o els soldats carreguen contra el bàndol aliat. El cavall, a més, és un símbol característic d’aquesta primera guerra, en la qual encara s’estan assajant noves tècniques experimentals -que culminarien en el terrorífic camp de combat de la II Guerra Mundial-. Altres dibuixos els situa en intermedis bèl·lics, en els descansos, notificant-nos la quotidianitat dels soldats entre batalla i batalla. I finalment, els més impactants destaquen per les seves composicions colpidores sobre la mort que deixa el conflicte: cossos apilats a la terra, tancs encallats als barrancs, avions i vaixells enfonsats, oficials de la Creu Roja i bombers apagant els focs de la guerra, etc.
Si en aquesta època Brunet és més meticulós i detallista en les seves obres, a mesura que avança en edat i en avatars psicològics, l’artista es torna més esquemàtic i els seus personatges més protagònics, exaltats i retratístics. En la seva sèrie de dibuixos sobre la Guerra Civil, i decantat clarament pel bàndol franquista, les seves obres se centren en retratar els soldats més de forma individualitzada, afegint missatges patriòtics a les figures, que queden aïllades del camp de batalla; el terreny i el paisatge desapareixen d’aquestes obres. La seva avançada edat i, a diferència de la sèrie anterior, la seva absència física en el combat, es tradueix en una producció de dibuixos que, més que testimonis, són símbols i deliris del conflicte. La caricatura ha desaparegut pràcticament, en favor d’un enaltiment molt personalista dels soldats, les indumentàries i l’heràldica que va acompanyar aquest bàndol d’un conflicte dramàtic de la nostra història. Es podria dir que Brunet va utilitzar les seves eines artístiques fins al final de la guerra, fins el final de la seva vida.
Beatriz Maeztu Gomar
